Jornada 22

Agullana, 1
Navata, 2

Victòria de prestigi

Dosi de confiança per als navatencs, que aconsegueixen vèncer al camp d’un dels equips més en forma de la categoria.

El partit de diumenge a Agullana va ser vibrant, ja que els dos conjunts van oferir un futbol ofensiu molt atractiu. Els locals es van veure sorpresos per un Navata que va demostrar que encara li queda corda per seguir lluitant per la permanència, com a mínim, fins que les matemàtiques ho permetin.
Ben aviat, al minut set, l’equip entrenat per Quique va avançar-se a pilota parada. Blanco va llançar un córner al primer pal i Jandro, de cap i entrant com un avió, va rematar a gol. Van ser uns minuts còmodes per als visitants, que gairebé a la següent jugada van poder ampliar el marcador. El menut Gerard va rebre una assistència d’Alegrí, la qual va deixar-lo tot sol davant del porter, però en l’u contra u Sergio va sortir com a guanyador. A més d’aquests, l’extrem esquerre Hèctor va ser el principal malson per l’Agullana, que veia com una vegada i una altra s’escapava per velocitat, tot i que en els darrers metres, ni ell ni cap company assistit finalitzava les jugades amb èxit.

Els locals, com era de preveure, van començar a treure suc del potencial ofensiu que disposen aquesta temporada. Cap a la primera mitja hora de joc van arribar amb perill, però ni Javi ni Omar ni Arnau van estar encertats. Els tres van fallar ocasions ben clares, que de ben segur al final del duel van recordar. A la represa, el Navata va tirar-se uns metres enrere, fet que Pineda i Balde –jugadors de refresc– van intentar aprofitar, però Hèctor i Jandro van fer una actuació brillant. Al 78’, el juvenil Gonza va inventar-se una jugada per la banda dreta i va servir en safata el 0-2 a Gerard, que aquesta vegada no va fallar, més o menys sobre el punt de penal.

Quan semblava que l’Agullana abaixava la cresta i el partit anava morint amb el 0 a 2, un xut d’Alegrí al travesser va esperonar l’equip de casa. Del que podia haver estat el definitiu 0-3, es va passar a l’1 a 2, per obra d’Omar (83’). El ràpid davanter, després d’una cavalcada per la banda dreta, va endinsar-se a l’àrea rival i va afusellar Mañach. A partir d’aquí, els locals ho van intentar fins al final, però aquesta vegada el Navata va saber jugar amb l’ofici que tantes vegades li ha faltat fins ara.

Anuncis

Jornada 21

Navata, 1
AE Roses, 5

Maneta del líder

El Navata fa una primera mitja hora impecable però després s’empetiteix i rep una golejada.

El líder i el més que probable futur campió de la categoria, l’AE Roses, va tardar a trobar-se còmode a Navata, ja que els locals van dominar de cap a peus l’inici del partit. Intensitat defensiva al mig del camp, el qual l’AE Roses va haver de modificar el sistema i fer, fins i tot una substitució, i molt perill ofensiu per les bandes van ser les armes vermelles. Shota i el juvenil Sergio van fer anar de corcoll els laterals rosincs. Tanmateix, l’1-0 (21′) va venir a pilota parada, quan Jandro va rematar al primer pal una centrada d’Iván. Des d’aquest moment i fins pràcticament al minut 30 el Navata va poder ampliar distàncies, però no ho va aprofitar i va ser quan el líder va començar a rutllar. Abans del descans, Sastre i Vélez ja havien capgirat el marcador.

A la represa es va veure un Navata bolcat a l’atac, amb la intenció de tornar a posar-se en el partit, però un altre gol de Vélez els va ensorrar. El davanter va esmunyir-se entre els centrals navatencs i en l’u contra u va ser letal. Va ser en aquest moment quan, clarament, van veure’s els dos pols oposats damunt del terreny de joc: un Navata psicològicament ferit i un AE Roses il·luminat, conscient que aquest any celebrarà un ascens. Jaume Sastre ho va arrodonir tot fent el seu particular doblet amb un gol des de gairebé el mig del camp (76′).

En l’últim quart d’hora, el Navata, sense res a perdre, va fer uns últims minuts bons, de molt de toc, però no va aconseguir maquillar el resultat, sinó que encara va veure com Álvarez ampliava distàncies i feia el definitiu 1-5.

Jornada 20

Cabanes, 4
Navata, 2

Revolució estèril

Un revolucionari onze tampoc dóna els seus fruits a Cabanes. L’entrenador navatenc munta una alineació bastant sorprenent, amb tres juvenils de partida, i fins a quatre davanters asseguts al seu costat. L’invent no va servir perquè el Navata aprofités les desfetes dels seus rivals directes en la lluita per a la salvació.

Si bé es veritat que els navatencs van dominar la possessió de la pilota en tot el duel, el porter Boque no va haver d’immutar-se fins ben entrada la segona part. Només Tito i Shota ho van provar des de la distància. El Cabanes, en canvi, creava perill amb contraatacs molt pràctics, sobretot amb el veterà davanter Quique i un Reda que va ser un autèntic corcó per a la defensa navatenca. Abans del descans, el migcampista Ayob va fer l’1 a 0, a l’aprofitar tota una sèrie de rebots dins l’àrea.

La segona part no va començar gens bé per al Navata, ja que just quan semblava que s’aproximava amb més perill a l’àrea contrària, amb ben poca cosa el Cabanes va posar-se 3-0 amb dos gols de Hamid. El primer, després de transformar un penal comès per Mañach en l’u contra u (65’), i el segon va venir precedit d’una bona acció individual d’Hoyos (73’). Precisament aquest, que va jugar 20 minuts molt bons, va fer el 4-0 al minut 87, quan el Cabanes ja jugava amb 10. Va ser llavors, quan tot ja estava dat i beneït, que els jugadors que havien entrat de refresc van mostrar la millor versió navatenca, contundents i eficaços de cara a gol. Shota, des de la frontal, i Cantenys, després de bregar dins l’àrea petita, van maquillar el resultat.

Jornada 19

Navata, 2
Mont-Ras, 4

Nova derrota a casa

Una efectivitat que només es pot qualificar de perfecta permet el Mont-Ras endur-se els tres punts de Navata.

Tres ocasions, tres gols. Així es podria descriure la primera part del Mont-Ras a Navata. Ben aviat, al minut 3, Ortiz va engaltar una pilota solta a la frontal i va inaugurar el marcador. Tot i el gerro d’aigua freda tan matiner, els locals van sobreposar-se al gol i el juvenil Llopart va empatar al 21′, amb una gran assistència de taló de l’altre juvenil Cristian. Amb l’empat, el Navata es va esperonar i va disposar de diverses ocasions clares -un pal inclòs- però sense èxit. El Mont-Ras, en canvi, va tornar a fer sang al Navata: primer Pau -amb un xut creuat- i després Caballero -amb una bona acció personal- van posar l’1 a 3 abans de la mitja hora de joc. L’aigua del gerro aquesta vegada no era freda, sinó ben gelada; tanmateix, Tito, abans del descans, va posar emoció al matx amb un gol de penal, que el porter Navarro havia comès sobre el ’13’ navatenc.

A la segona part l’equip de Quique va sortir amb molta empenta, però amb més cor que cap. Mostra d’això, el quart gol visitant, que va venir precedit d’una acció mal defensada, amb poca intensitat i concentració, la qual que va permetre Ortiz fer el seu segon gol del matí (61′). Quedava encara temps, però la bona disposició tàctica del Mont-Ras i les poques idees ofensives per part dels jugadors navatencs van deixar el marcador tal com Ortiz havia deixat.