Jornada 12

Vilabertran, 5
Navata, 0

Absents

El Navata ofereix una versió pobra i molt poc ambiciosa i perd alguna cosa més que tres punts a Vilabertran.

La primera meitat únicament va ser verd-i-blanca. En el primer quart d’hora el Navata ja va tenir moltes dificultats per sortir amb idees des del darrere, a causa d’un Vilabertran que pressionava molt amunt i trenava jugades amb molta ambició. Morata, en posició de mitjapunta, i l’extrem dret Marco portaven de corcoll la defensa navatenca. Tanmateix, un dels Vidal, el dorsal 8 Francesc, va ser qui va inaugurar la golejada al minut 19, en rematar lliure de marca un córner centrat des de la banda dreta. Sobrepassada la mitja hora va seguir el festival golejador dels locals: tres gols en deu minuts. Primer, Martínez va finalitzar a la perfecció una jugada de pissarra i va endreçar la pilota a l’escaire esquerre de la porteria defensada per Yerpes (30’). Una falta indirecta executada de manera impecable. Després, al 37’, Francesc Vidal va repetir i va fer el 3-0 amb una bona maniobra dins l’àrea; Yerpes no va ni veure el xut creuat del davanter local. I, encara a la primera part, Morata va fer el quart en un u contra u amb el jove porter navatenc.

La segona part va ser un malson per als visitants, que van haver d’aguantar quaranta-cinc minuts en el pitjor escenari possible: vent en contra i 4-0 en contra. La imatge va ser força més bona que a la primera part, però encara lluny del nivell que ha de permetre’ls mantenir la categoria. Shota, per exemple, va participar més ofensivament, ja que la gent del migcamp va construir bastant més. Tanmateix, Gou no va haver d’immutar-se gaire sota pals. En canvi, un Yerpes totalment venut, que no va tenir temps de passar fred durant la tarda de dissabte, va veure com Moha completava la golejada i la maneta local, després de finalitzar, a la perfecció, un contracop empès pel fort vent (52’). En definitiva, victòria i festa a Vilabertran, que ja treu el cap fora del descens i deixa un rival directe molt, molt tocat.

Anuncis

Jornada 10

Viladamat, 3
Navata, 5

Tarda de gols i sarau

Partit d’alt voltatge el que es va viure dissabte al camp del Viladamat. Després de vuit partits sense sumar, el Navata va retrobar-se amb la victòria davant l’equip entrenat per Britos. La cosa no va acabar gaire bé, ja que els nervis i la intensitat d’uns i altres van provocar una petita picabaralla damunt del terreny de joc.

Sobrepassat el minut 10 de partit, una jugada ràpida entre línies va permetre al local Younis anotar el primer gol de la tarda. Amb el resultat en contra, el Navata va posar-se les piles i el recent fitxatge Sergio Muñoz va fer l’empat deu minuts després. El punta va rebre al vèrtex esquerre de l’àrea defensada pel Viladamat i va definir al primer pal, enganyant per complet Albert Estrach (23’). Només cinc minuts més tard, el juvenil Llopart va completar la remuntada en rematar una gran jugada individual de Rigall per la banda esquerra. L’alegria navatenca no va durar gaire, ja que una pilota defensada amb massa suavitat va originar l’empat a 2, per obra d’un Koné que va engaltar còmodament un fort xut dins l’àrea visitant (36’). Quan tot feia preveure que s’arribaria al descans amb l’empat, va aparèixer Planas per avançar de nou els locals amb un llançament de falta magistral. El mateix va fer Tito a la represa (55’) per posar no només el 2-4 al marcador, sinó també la tranquil·litat al cos dels vermells amb un altre preciós xut a pilota parada. No obstant això, al 74, Turbau va tornar a posar emoció al duel després d’aprofitar un rebot dins l’àrea navatenca. Una emoció que s’estruncaria ràpidament per culpa d’un Shota que, amb el seu olfacte golejador habitual, va aprofitar una errada del porter local per sentenciar el matx (78’) i marcar el definitiu 3 a 5.

Els últims instants del partit van ser difícils per a l’àrbitre. Els locals, molt nerviosos, van creure que Mañach, que havia quedat estabornit a terra, feia teatre i per això van iniciar un bon altercat amb diversos jugadors visitants. L’àrbitre, en veure tal rebombori, va tirar pel dret i va xiular la fi del partit quan encara quedaven cinc minuts. Per sort, la cosa es va anar refredant i, ni en el terreny de joc ni en el túnel de vestidors, ningú va prendre mal.

Jornada 9

Navata, 0
Marca de l’Ham, 1

Una altra història sense final feliç

9 jornades i una sola alegria. Aquest és el balanç navatenc fins al moment. Aquesta vegada, derrota davant el Marca de l’Ham, un equip que, en comptes d’enfonsar-se amb l’expulsió de Pacheco, va plantar cara i va trobar-se amb el premi al minut 90.

L’inici va ser estressant per als visitants, en veure que un Navata elèctric i molt intens al davant no els deixava respirar ni sortir del darrere. Tanmateix, l’equip de Tià Roca veia com, tot i aquest domini navatenc, no només no es movia el marcador, sinó que tampoc rebien clares ocasions de perill.

La millor jugada local de la primera part va venir a través del debutant Sergio, que va fer una passada de la mort al punt de penal que ningú va aprofitar. Llavors, a mesura van anar avançant els minuts, el partit es va anar equilibrant, fins que es va girar la truita; el Marca de l’Ham va aconseguir crear un embut a l’àrea local, els quals, aquests últims, van acabar patint per arribar al descans amb el 0 a 0.

A la represa el ritme va baixar considerablement i, a causa d’això, els visitants van aconseguir evitar en tot moment que el Navata dominés còmodament el partit, tot i jugar des del minut 38 sense Pacheco, després d’agredir Planas. La baixa fluïdesa del joc va inquietar l’equip de Quique, que poc a poca es va anar fent enrere i en el temps afegit els va ocórrer el pitjor. En una falta lateral, Saliou, de cap i més llest que ningú, va aprofitar la passivitat dels seus marcadors i va provocar que els seus celebressin amb molt deliri la victòria, tot ferint encara més l’equip de casa.