Jornada 8

Begur, 4
Navata, 2

Els dos pols a Begur

El Navata fa una primera part gairebé impecable –gairebé perquè va encaixar el primer gol abans del descans– però es desinfla, o millor dit explota, com un globus a la segona.

Quique Beltrán va dissenyar una formació amb un aire força madrileny, ja que en l’onze titular Jandro va situar-se com a pivot defensiu, al més pur estiu Sergio Ramos durant el clàssic del dia abans. A la primera meitat l’invent va sortir més que bé, ja que la feina bruta que va fer el teòric central va permetre Planas i Alegrí arribar amb molt de perill i comoditat a l’àrea contrària. Iván i Shota van portar el perill per les bandes, mentre que Simón s’oferia pel mig. El primer gol de la tarda va ser un autèntic golàs: el “8” del Navata va engaltar des de fora l’àrea, tal com li venia, un rebuig de córner (8’). Pocs instants abans, el mateix Planas ja havia avisat amb una ocasió gairebé idèntica. Un cop sobrepassat el primer quart d’hora, Alegrí va ampliar el marcador, amb un xut creuat després de rebre una bona assistència de Shota. Amb el 0-2 el Navata va disposar de més ocasions clares de gol, però va faltar efectivitat. La feina al darrere era igual de ben feta per als jugadors més defensius de l’equip, fins que en l’única errada, el punta Heredia va fer l’1-2 al minut  35, de cap. Va ser llavors quan el Navata va fer un pas enrere, fins que el col·legiat va marcar el descans.

Curiosament, per manca de concentració, de físic o per la necessitat impetuosa de sumar, els segons quaranta-cinc minuts navatencs van diferir considerablement i van donar moltíssima vida a un Begur que va decidir el partit amb tres gols repartits en només 12 minuts. Val a dir, també, que les lesions de Dani i Héctor van ser un important contratemps, ja que van obligar als locals a reconstituir-se després del descans i, a causa d’això, en cap moment van saber-se assentar en el terreny de joc. D’aquesta manera van veure’s totalment superats per un equip local que ja treu el camp en les posicions més capdavanteres.

Anuncis

Jornada 7

Navata, 1
Empuriabrava, 2

No hi ha manera

Tot i dominar el partit i fer un joc vistós, sobretot a la primera part, el Navata no va ser capaç de canviar la dinàmica i va caure derrotat davant un Empuriabrava molt assentat i experimentat a la categoria.

Els primers minuts del duel van servir als espectadors per intuir que s’aventurava un interessant partit de futbol, gràcies bàsicament als ràpids jugadors ofensius que tenen els dos bàndols. Les ocasions i el domini en aquest primer temps van ser per als locals, tot i que sense èxit. La més clara, una pentinada de Simón, que va estavellar-se al pal esquerre de la porteria defensada per Bazán. Héctor i Shota també van tenir les seves opcions, però qui va inaugurar el marcador va ser el visitant Balboa, al 44, després de rematar una jugada individual de l’exnavatenc Hossni. Gol, per tant, psicològic, que obligava el Navata a intentar la remuntada, una vegada més, a la segona.

La fita no es presentava fàcil, ja que l’Empuriabrava, a la represa, de seguida va portar al partit cap allà on va voler: poc ritme, interrupcions i molta seguretat al darrere, sense complicacions. Tanmateix, al 54, una centrada de Shota cap a Simón va donar vida al conjunt local. El “10” navatenc va rebre una empenta dins l’àrea i el col·legiat va xiular la pena màxima, la qual Shota va transformar en gol. A partir de llavors, el Navata encara va dominar més el matx i va arribar amb més perill a dalt. De fet, Jandro i el juvenil Aleix van tenir el 2-1 al seu cap, després de rematar dos córners totalment lliures de marca.

Però com bé diu el tòpic futbolístic: qui perdona ho acaba pagant. Una arribada per banda de l’ofensiu lateral esquerre Ibra, la qual no va ser ben defensada pels locals, va acabar amb la pilota a peus de Julián (60’), que des del punt de penal va batre un Mañach sense visibilitat, totalment tapada per un dens bosc de cames davant seu. Aquesta vegada el gol sí que va deixar tocat el Navata, que no va tenir temps ni forces ni idees per reaccionar. Amb aquesta victòria l’Empuriabrava se situa a la part més alta de la taula, empatat de punts amb l’AE Roses.

Jornada 6

Esplais, 3
Navata, 2

Un càstig injust

Partit molt disputat i amb moltes alternatives el que es va disputar diumenge passat al Municipal de Castelló. El Navata, molt ambiciós i intens, no va merèixer de cap manera la derrota, després d’empatar dues vegades abans del descans i ser l’amo i senyor de la segona meitat. Donat, amb un gol que va sorprendre fins i tot a si mateix, va ser qui finalment va desfer l’empat al 89.

En els primers 45 minuts es van veure quatre dels cinc gols, i destaca el fet que tres van ser d’estratègia. Per part dels locals els golejadors van ser l’exnavatenc Juan (16’), després de definir amb molta precisió en un u contra u amb Yerpes, i Camacho (29’), després de quedar-se sol en un llançament de banda de pissarra. Del Navata, primer Héctor (18’) i després Simón (36’) van ser els encarregats de marcar de cap, després de dues assistències d’Iván Blanco a pilota parada.

Amb el 2 a 2, la segona part va ser igual d’intensa que la primera, amb diverses ocasions per part dels dos bàndols. No obstant això, la major part del joc es va concentrar a camp esplaienc, amb un Navata totalment bolcat a l’atac. Planas va estavellar una pilota a la creueta i, pràcticament a la següent jugada, Shotta, desequilibrat per Ezquerra, va xutar alt amb la porteria buida. El desencert va acabar passant factura al Navata en el darrer sospir, quan Donat, just després de sobrepassar la línia del migcamp, va aixecar el cap i va buscar la rematada d’algun dels seus puntes. Tanmateix, la seva centrada es va anar enverinant i va agafar totalment desprevingut a Yerpes. Els quatre minuts de temps afegit van ser durs per als locals davant la insistència navatenca, però el marcador aquesta vegada no va moure’s i els tres punts van quedar-se finalment a casa.

En definitiva, derrota dolorosa per part d’un Navata d’allò més lluitador i que va oferir una imatge molt positiva. Ara bé, amb aquesta experiència, l’equip recent ascendit aquest estiu ara ja sap com n’és de difícil sumar quan et mous per les posicions més subterrànies.

Jornada 5

Navata, 1
Agullana, 2

Amb la son a les orelles

Ja ho deia en Pep, que cal despertar-se ben d’hora ben d’hora per pencar. I és que un gol en la primera jugada del partit condiciona el Navata per segona vegada consecutiva a casa. El partit es va disputar en un ambient festiu, just després de la presentació dels nou equips que formen l’Escola de Futbol del CF Navata enguany, juntament amb els membres de l’equip amateur.

Tal com havia passat dues setmanes abans enfront del Cabanes, el Navata va anar a remolc des del primer minut. Tot i iniciar des del mig, els locals van perdre l’esfèrica i una bona jugada per banda dreta dels agullanencs va servir perquè Mahmadou rebés sol a l’esquena de la defensa i superés per baix un Mañach totalment venut.

El gol va provocar que l’Agullana se sentís còmode sobre el terreny de joc i, conscient del seu poder ofensiu, va intentar ampliar ràpidament distàncies amb fins a quatre jugadors fixes a dalt: Amigo, Wolfrando, Omar i Mahmadou. Tanmateix, el Navata, necessitat de punts, va aconseguir posar-se en el partit i no tan sols va plantar-se molt millor al darrere, sinó que també va pressionar a dalt amb molta insistència. De fet, abans del descans, els locals van provocar una llarga llista de còrners i en l’enèsim va arribar el gol, després d’una rematada d’Hèctor al primer pal (36’). No obstant això, aquesta intensitat ofensiva no es va produir en defensa, ja que només dos minuts després Omar tornava a avançar l’Agullana. El davanter va rematar sol al segon pal i va permetre, als visitants, marxar al descans amb l’1 a 2.

La segona part va ser totalment local, ja que un Navata molt més fresc va dominar els quaranta-cinc minuts restants. Tanmateix, l’Agullana en va fer prou d’estar ben posat al darrere, sense complicacions, i amb les bones aturades de Sergio. L’ocasió més clara la va tenir el juvenil Cristian, tot i que en l’u contra u el porter va guanyar-li la partida. En el rebuig, Simón va xutar alt i, per tant, l’1 a 2 no va variar, tot i l’empenta local.

Jornada 4

AE Roses, 3
Navata, 0

Massa Roses per al Navata

Tot i aguantar més de mig partit amb la porteria a zero, el Navata finalment pateix el poder ofensiu del líder i, sobretot, del seu pitxitxi Jawara.

En el partit matinal del diumenge, el Navata va sortir al Municipal Mas Oliva conscient que enfront tenia el totpoderós líder de la categoria; un AE Roses que ho havia guanyat tot fins llavors. Aquest fet va provocar que el Navata comencés amb les línies fixes i ben posades al darrere, és a dir, sense complicacions i amb poc bagatge ofensiu. D’aquesta manera, l’equip local va fer-se amo i senyor de la pilota. Tanmateix, Héctor i Daniel, els dos centrals navatencs, es van mostrar segurs a l’hora de tallar les últimes passades dirigides a Jawara o al sempre hàbil extrem Hicham, que no va aconseguir entrar gaire en joc.

A mesura que van anar passant els minuts, el Navata va anar perdent la por i Seller i Rigall van començar a aparèixer per banda esquerra, tot i que de manera intermitent i sense fer arribar gaires pilotes a un Simón molt ben vigilat per la parella de centrals rosinca formada per Sala i Rosell. Pràcticament només van badar una vegada, que és quan Simón va pescar una pilota per alt i gairebé inaugura el marcador, sent aquesta l’ocasió visitant més clara. Per part dels locals, i gairebé a les acaballes de la primera part, Jawara va controlar de manera impecable una pilota amb l’esquerra i va treure’s de la màniga un xut creuat que va sorprendre a Yerpes però que el pal va escopir.

A la represa, ben aviat, al 50, el polivalent migcampista Fuentes sí que va inaugurar el marcador després d’engaltar des de la frontal de la gran una pilota solta provinent d’una centrada de córner. El xut del “8”, amb l’esquerra, va treure les teranyines del vèrtex superior dret de la porteria defensada per Yerpes. El gol va fer molt mal a un Navata que no va tenir capacitat de reacció i que va veure com en poc més d’un quart d’hora Jawara ja havia anotat un doblet. El primer, després d’aprofitar una passada de Duñach a l’esquena de la defensa (64′), i el segon, després de rematar, totalment sol, una centrada molt precisa de Vélez des de la banda dreta (68′).

Els últims vint minuts de partit van ser totalment sobrers i més aviat avorrits per a l’espectador. Tot i que el Navata va prendre la possessió al Roses, en cap moment no va ser capaç d’elaborar jugades perilloses davant d’un equip local que, tot i jugar ja certament relaxat, va mantenir l’ordre al darrere fins al 90. D’aquesta manera, doncs, l’equip entrenat per Edu Ortega continua amb el seu ple de victòries: 4 de 4.